Al febrer torna el programa triple. A la sala Pina Bausch Alma Söderberg presenta Cosas. En aquesta peça, Söderberg canta mentre camina, parla mentre dansa i balla mentre canta, per examinar els aspectes físics del llenguatge. Després de Cosas, Ixiar Rozas ofereix una conferència sobre la dansa i les seves veus al primer pis del Mercat. I per finalitzar aquesta sessió, Clément Layes presenta Allége, on qüestiona de forma al·legòrica els límits de la natura social de l’ésser humà, així com la seva tendència a la conformitat.

Compra l’entrada d’aquesta sessió

Consulta aquí l’abonament de la SECCIÓ IRREGULAR (abonament SIR) amb condicions i descomptes especials

Hora: 20:30h
Espai: 1er pis
Durada: 30 minuts

La veu és un míssil corporal que escapa, habita l’espai entre el jo i el tu, entre el jo i l’altre, per a regressar al cos. La veu habita entre el cos i el llenguatge, intervé entre el cos i el llenguatge i, però, no pertany a cap dels dos. Com si al parlar la nostra veu no ens pertanyés. Com si parléssim amb veus que emergeixen a la vegada de diversos cossos. Quin camp experiencial està obrint la dansa que trenca a parlar i experimenta amb les seves veus?

Ixiar Rozas. La seva activitat es desenvolupa en diversos plecs que s’entrellacen. És escriptora, dramaturga, realitzadora de vídeo creacions, investigadora i docent. Escriu narrativa, poesia, articles i texts per a peces escèniques, materials que s’han publicat a varis països i idiomes (Mèxic, Itàlia, Regne Unit, USA, Portugal i Rússia). Ha estat cofundadora i codirectora artística de Periferiak, encontres entre pensament crític i pràctiques artístiques celebrats a Itàlia i el País Basc (2002-2007). Realitza i dirigeix Humano caracol, una sèrie d’arxius micro-poètics dedicats a creadors contemporanis (2006-2011). Ha col·laborat amb els coreògrafs Idoia Zabaleta (Gasteiz), Filipa Francisco (Portugal), Estela Llovés (Vigo/ Berlín), María Muñoz i Pep Ramis (Mal Pelo, Girona). És doctora en Belles Arts (EHU/ UPV), amb una tesi que explora les relacions entre la veu, el cos i el llenguatge a l’escena actual de la dansa.

Hora: 21h
Espai: Sala Pina Bausch
Durada: 14 minuts

Intento crear connexions entre la visualitat i la sonoritat del llenguatge, i també paral·lelismes entre la línia y la veu. Però l’acció tracta d’anar més enllà de sí mateixa buscant proposar a l’altre la lectura dels seus propis actes i dels objectes quotidians que trobe como si se tractara de partitures sonores.
El llenguatge que utilitzo és inventat, envaït de crits, de gemecs, de gaudis, de carícies sonores, de súpliques, d’exigències i de buits. Es tracta d’un llenguatge deconstruït, derivat de la lectura parcial d’una partitura aleatòria construïda in situ, amb elements molt simples i flexibles. Múltiples veus parlen des d’una línia horitzontal.

BARTOMEU FERRANDO

València, 1951
Performer i poeta visual

Professor titular de performance i art intermèdia a la Facultat de Belles Arts de València.
Fundador de la revista Texto Poético.
Com a performer participa a festivals i encontres celebrats a Europa, Canadà, Mèxic, Japó, Corea i Xile. Esposa la seva poesia visual i concreta a diverses ciutats de l’Estat espanyol, Itàlia i França.
Forma part dels grups Flatus Vocis Trío, Taller de Música Mundana y Rojo, dedicats al desenvolupament de pràctiques creatives situades a mig camí entre la música, la poesia i l’art d’acció.
A més a més de Texto Poético publica l’assaig Hacia una poesía del hacer i el llibre teòric La mirada móvil, diverses gravacions en MC, LP i CD i diversos vídeos de performance.

Hora: 21:30h
Espai: Sala Pina Bausch
Durada: 50 minuts

Allége examina la possibilitat d’una acció que no està determinada des de fora però que alhora és creada des de dintre de si mateixa. Què es pot fer o no per obrir un camp de possibilitats improbables?

Aquest projecte va començar al 2002 i encara no ha finalitzat: al començament estava format per un quartet; un any més tard va passar a ser un trio i després un duo, fins al present que és un solo. Hem perdut gent pel camí, era força difícil i m’he quedat sol intentant-ho, diu Layes. La mitjana de gent perduda és d’una persona per any i afegeix: seguint aquesta lògica, em queda almenys un any per continuar

Nom de la companyia Public in private
Coreògraf Clément Layes
Assistent artístic Jasna Layes Vinovrski
Intèrpret Clément Layes
Música David Byrne
Assistent musical Nicolas Chedmail
Vestuari Public in private
Disseny de llums Rut Waldeyer

Producció Public in private
Agraïments a Sophiensaele, Festival Ardanthé, Dock 11, CND Paris

Public in Private fa recerca, reflexiona i es qüestiona les estructures socials, polítiques i culturals, per analitzar com funciona la individualitat des d’aquestes estructures. L’objectiu de Public in Private en aquesta col·laboració és ampliar els límits del llenguatge coreogràfic, embullant diferents pensaments, percebent i reflexionant sobre aquest i altres formats. El propòsit més rellevant és, però, desenvolupar el concepte de coreografia com a expressió de l’art contemporani. Jasna Layes-Vinovrski i Clément Layes van fundar Public in Private al 2008 a Berlín.

www.publicinprivate.com