Existeix un ball flamenc amb necessitat d’excavar dins d’espais propis i aliens, que es genera a partir de reconèixer, estudiar, qüestionar, reflexionar i reestructurar pautes establertes. D’aquestes experiències neixen noves referències útils i coherents que l’impulsen cap a un llenguatge contemporani, destapant noves teories, qualitats i formes. Començar a definir creador i intèrpret dins el flamenc contemporani és una bona estratègia per oferir als propis implicats i al públic, eines de comprovació i diàleg.