Per a l’estrena de nieuwZwart (nou negre), Wim Vandekeybus ha reunit una nova companyia de set joves actors i ballarins, quatre homes i tres dones, els quals, intrigats per la idea de canvi i d’evolució a través de la destrucció i el rebuig, experimenten amb diferents formes de fisicalitat.
Després d’haver escrit els textos de Scratching the Inner Fields (2001), Blush (2002) i Sonic Boom (2003), l’escriptor flamenc Peter Verhelst torna a col·laborar en aquesta  producció. El consumat actor Gavin Webber (In Spite of Wishing and Wanting, Inasmuch as Life is borrowed…) interpreta el text. El belga Mauro Pawlowski, un eclèctic i innovador músic de rock, membre del conegut grup dEUS, aporta el seu univers en el procés de creació. A més de composar la música original, acompanya la representació tocant en directe amb dos altres joves músics.

“Mauro és un mestre del ritme, del soul i del virtuosisme. Les seves composicions són inquietants, valentes i agosarades. La música ens arriba directament a l’estómac i ens doblega la consciència.”

Wim Vandekeybus

Juntament amb els músics i els intèrprets que integren la companyia, Wim Vandekeybus explora diversos temes com a punt de partida de la seva nova obra: el cos en l’àmbit temporal, l’eternitat de l’ànima i el perill de les passions humanes. Els canvis accelerats del cos en el seu entorn, els instints irrevocables i inevitables de la natura i la manera com els éssers humans (no) donen sentit a la seva vida avui dia; com els pensaments (a)morals, absurds i associatius situen les coses en perspectiva en un cos sotmès a la velocitat, al suspens i a les emocions... A nieuwZwart s’exploren i es qüestionen aquests i molts altres temes.
Amb l’estímul del so contundent en directe de Mauro Pawlowski i dos altres músics, l’espectacle condueix el públic a un nou món d’energia desbocada i indomable.
Director, coreògraf, actor i fotògraf, Wim Vandekeybus neix el 30 de juny de 1963 a Lier (Bèlgica). El 1986 s’instal·la a Madrid durant uns mesos amb un grup de ballarins joves i sense experiència, amb els quals crea la seva primera obra i funda la companyia Última Vez.
El juny de 1987 s’estrena What the Body Does Not Remember al Toneelschuur de Haarlem (Països Baixos), amb música de Thierry De Mey i Peter Vermeersch. Tot i que inicialment l’obra va ser rebuda amb escepticisme, aviat es va presentar en escenaris de renom internacional. El 1988, Wim Vandekeybus rep el Bessie Award de Nova York per “la confrontació brutal entre dansa i música: el paisatge perillós i combatiu de What the Body Does Not Remember”.
Des que va fundar la seva companyia, Wim Vandekeybus ha creat més de vint espectacles i ha realitzat gairebé la mateixa quantitat de pel·lícules i produccions de vídeo. Des de la seva  primera representació, la música ha estat un estímul important en la seva obra. Ha encarregat composicions a Peter Vermeersch, Thierry De Mey, David Byrne, Marc Ribot, Charo Calvo, Eavesdropper i David Eugene Edwards, entre d’altres.
El Mercat ha seguit d’a prop la trajectòria d’aquest enorme artista acollint al llarg dels anys algunes de les seves obres: What the Body Does Not Remember (1988), Le Poids de la Main (1990), 7 for a Secret never to be told (dins el Festival Grec, 1997), In Spite of Wishing and Wanting (dins el Festival Grec, 1999), Blush (2005) i Spiegel (2007). Per primera vegada i per a la creació de nieuwZwart la companyia ha estat resident al Mercat durant una setmana després d’haver començat els assajos a Brussel·les d’aquesta estrena mundial el propassat mes de gener.