El projecte Namasya és fruit d’una vetllada organitzada al voltant de dos solos que Shivalingappa va treballar amb dos coreògrafs que admira, Pina Bausch i Ushio Amagatsu, ambdós amb uns universos coreogràfics molt personals i originals que la commouen i s’obren pas pels seus propis ressons i per la seva sensibilitat artística. A aquests s’hi afegeixen dos solos més, un de Savitry Nair i l’altre de la mateixa Shivalingappa. Al llarg de les quatre peces demostra un talent tan gran que fa que el virtuosisme sembli la seva segona natura.

Nascuda a Madras (Índia) i educada a París, Shantala Shivalingappa és filla tant d’Orient com d’Occident. Profundament influïda i inspirada per la puresa i l’elegància que caracteritzen l’estil del mestre Vempati Chinna Satyam, es va dedicar al kuchipudi, una forma de dansa clàssica del sud de l’Índia, i va rebre una formació intensa i rigorosa de part del seu mestre. A partir dels 13 anys, va treballar amb alguns dels artistes més destacats de la nostra època, com ara Maurice Béjart (1789... et nous), Peter Brook (per a qui va interpretar Miranda a The Tempest i Ofèlia a Hamlet), Bartabas (Chimère), Pina Bausch (O Dido, Néfès i Bamboo Blues) i Amagatsu (Ibuki). Aquestes experiències fan de la seva trajectòria artística un recorregut únic. Actualment, Shantala Shivalingappa divideix el seu temps entre diverses ocupacions: les gires, l’expansió de la seva tasca coreogràfica en l’estil kuchipudi i la col·laboració amb diversos artistes en l’àmbit de l’exploració de la dansa, la música i el teatre.

Podeu llegir l'entrevista íntegra a la Shantala Shivalingappa que han fet des del portal danza.es