La cultura pot ser tan vital com el menjar o el beure, ens ajuda a construir alguns recursos positius que anomenem esperança o il·lusió. Cultura és, doncs, tenir un futur.

Si bé sovint hem pensat aquest futur com a utopia, com a petit motor que ens fa agafar una direcció endavant, el situàvem en una mena de no-lloc imaginari, un lloc diferent de l’actual on tot tenia solució però que alhora imposava un llenguatge pretesament universal a una audiència passiva i homogènia. Avui és al contrari, no és possible provocar un canvi social si no és a través de la concepció de noves formes de sociabilitat, i aquestes només poden pensar-se en relació i en col·laboració amb altres.

El fet artístic es troba en un lloc compartit entre la subversió i l’absorció, entre la possibilitat de contemplació i la ruptura activa, entre la creació i el mercat. Per això, respecte els dos itineraris centrals de la temporada, un l’hem anomenat Utopies de la bellesa i l’altre Utopies dels paradisos. En el primer hi trobareu espectacles on hi ha una recerca de la bellesa en la forma, una certa poètica del moviment, amb la mirada definida per un artista i pel lloc on viu. En el segon hi domina el compromís, es vol explicar, denunciar o provocar, sorprendre, retratar, buscar altres maneres de veure el món a la recerca d’alguna cosa millor. Gràcies al suport de diferents institucions i a les col·laboracions teixides amb estructures, teatres o festivals internacionals hem pogut convidar artistes d’Algèria, Cuba, Japó, Brasil, Austràlia, Illes de Samoa o Sudàfrica, entre d’altres. Us proposem també dos recorreguts més, un per conèixer bons artistes que provenen de diferents zones d’Espanya i que hem anomenat Autonomies, amb un únic compromís: la qualitat. Un altre per descobrir les nostres apostes per a joves veus, allò que els preocupa, els agrada o desagrada, Utopies de la joventut. Recomanem especialment que estigueu atents a la nova Secció Irregular, un programa que tindrà lloc un dimecres al mes amb les propostes més noves d’aquí i de fora que uns comissaris ens aniran seleccionant. Llegiu-vos doncs aquest programa anual fent la tria que més us plagui. Si voleu venir acompanyats amb els de casa us recomanem que feu atenció als espectacles que hem etiquetat com a familiars.

Ens creiem que la cultura és relacional i per això hem organitzat, més que mai, debats, discussions i xerrades i provocat espais de trobada, alguns per professionals i d’altres oberts a tothom. Al mateix temps, un cos no existeix si no es mou i, si bé sabem que hi ha moltes maners de moure’s (diuen que la ment també és un múscul), aquesta temporada us trobareu molt dies, a la sortida dels espectacles, tot un seguit de músiques per poder apropar-nos d’una altra manera: ballant.

Com a utopia, l’acceptació de la dansa en la societat és un projecte incomplet i fluctuant, refet contínuament a partir de canvis en els contextos polítics i artístics i massa dependent encara de contextos econòmics. Esperem que, malgrat tot, seguireu fidels a les nostres propostes d’enguany. Des del Mercat de les Flors valorem les arts i la cultura com a motors per ajudar a crear un món on la gent participa activament i volem col·laborar a donar eines per a l’empoderament a fi d’aconseguir canvis positius per a la societat on vivim.